Quin final més espectacular.

2009 Oli sobre fusta 35x66

Quin final més espectacular,
més increïble i brutal,
quin final més generós.
Quan l’atzavara floreix,
l’atzavara mor.

Un mur interessant.

2009 Oli sobre fusta 42x61

Un mur interessant,
alt, sòlid, impenetrable,
un mur com els d’abans,
on la barreja de materials
i el pas del temps,
li dona personalitat.
Què deu haver-hi al darrera?

Vola papallona.

Per a la meva filla Alba.

2009 Oli sobre fusta 48x70 -Col·lecció particular-

Vola, viu, disfruta! però vigila.
Les papallones necessiten constantment volar,
experimentar noves olors, conèixer nous móns,
però el món i més per tu, és complicat.
Si necessites aixopluc, o una mica de repòs
per poder tornar a emprendre el vol,
pensa que estem a prop i t’estimem.
Sempre trobaràs la porta oberta, papallona.

Un camí precios.

2009 Oli sobre fusta 48x70 -Col·lecció particular-

Un camí preciós.
Et pot portar a qualsevol lloc,
però… són tantes les circumstancies,
el propi camí amb més o menys dificultat,
l’influencia dels diferents companys de ruta,
saber en tot moment cap a on has d’anar,
les parades obligades,
les innecessàries, les …
El més important és saber però,
on vols anar.

La natura no em deixa mai indiferent.

2008 Oli sobre fusta 61x36 -Col·lecció particular-

La resistència,
l’adversitat a l’entorn,
m’emociona.
El color,
la bellesa en la solitud,
m’entendreix.
La natura,
no em deixa mai indiferent.

A primera línia

2008 Oli sobre fusta 52x36 -Col.lecció particular-

A primera línia ,
encarant el vent
i vigilant el dia .
A primera línia,
desafiant el temps
i arrelant-se a la vida.
Encarant, vigilant,
desafiant, aguantant,
patint, vivint…
Vivint a primera línia.

Des de casa els contemplo.

2008 Oli sobre fusta 86x61 -Col·lecció particular-

Des de casa contemplo els cels
que tant em fascinen i no sé per què.
L’atreviment dels seus colors no té límit,
ni la seva capacitat de transformar-se
des de l’alba al crepuscle.
Els cels que tant em fascinen,
des de casa els contemplo.

Una imatge de conte.

2008 Oli sobre fusta 36x61 -Col·lecció particular-

En un món real, una imatge de conte
que il·lumina més enllà de l’entorn.
Sant Ramón fent companyia a la lluna,
o la lluna a Sant Ramón.

Una perla de color.

2008 Oli sobre fusta 42x30 -Col·lecció particular-

Una perla de color
en la paleta del capvespre.
Una llum que fa il·lusió
contemplar-la en la foscor.

L'atzavara

2008 Oli sobre fusta 36x50

Quan veig l’atzavara,
m’obligo a observar-la.
No és gaire maca, o sí …
potser sí … segur que sí …sí , sí,
sí que ho és de maca, o no …
no sé …potser no, potser sí,
i tant que sí.

Una soca imponent.

2008 Oli sobre fusta 40x61 -Col·lecció particular-

Una soca imponent,
a la tardor es mostra exultant,
poc a poc s’ha anat fent
amb el temps com a company.

Sota la brancada d'un gran Auró.

2008 Oli sobre fusta 70x48 -Col·lecció particular-

Sota la brancada d’un gran Auró
els ulls i el cor s’omplen d’emocions
llum i ombres, bellesa i color.
És cosa de la tardor.

El món s'esllavìssa.

Pensant en amics i coneguts,que se'ls hi ha sacsejat la vida
amb algun problema seriós.

2008 Oli sobre fusta 36x61 -Col·lecció particular-

Encara que notis sota els peus,
que el Món s’esllavissa,
cal seguir lluitant.
Per moltes dificultats que hi trobis,
cal seguir arrelant.
Per molt difícil que sembli,
cal seguir florint,
cal seguir...cal seguir.

Hola camí, on em portes?.

2006 Oli sobre fusta 40x60 -Col·lecció particular-

- Hola camí... on em portes?
- Jo no et porto, tu fas el camí.
- Sempre ets així...verd, florit, càlid i lluminós?
- No, no sempre, no seria possible fer camí.
- Per què no ?
- Perquè el camí el fas tu, i tu, no sempre ets càlid, lluminós...
- Jo sí, jo sempre estic alegre i satisfet.
- Ara potser sí, demà...quan giris el revolt ja en parlarem.
- Què vols dir?
- Ja en parlarem.
- Com vulguis... fins demà.

Hola camí, quanta raò tenies.

2008 Oli sobre fusta 40x60 -Col·lecció particular-

- Hola camí…quanta raó tenies,
això ja no és el que era,
no es pot aguantar.
- Tranquil, ja et vaig avisar.
- Però això sempre serà així ?
- No … no sempre, què no m’escoltes ?
el camí el fas tu, i tu …
- I jo què? Quina calor,
és impossible d’aguantar.
- Tranquil …demà quan giris el revolt …
- Sí …sí, sí, sí, el revolt …
demà …quan giri …
- Alguns no n’aprenen mai.

Hola camí, ja està bè la broma.

2008 Oli sobre fusta 40x60 -Col·lecció particular-

- Camí, ja està bé la broma,
si se li pot dir broma a aquesta vida,
grisa …freda… buida …
- Ja veig que no has après res,
no te n’adones que el camí el fas tu
i l’entorn es transforma a mida que camines
i vas girant revolts.
La vida és canviant i mai del tot igual,
el camí no sempre és verd i florit,
ni groc i calorós, ni tampoc gris i fred,
té de tot.
Aprèn de cada circumstància,
i procura ser feliç.
- D’acord, d’acord, ho intentarè,
potser el pròxim revolt …

Cami 1-2-3

Oli sobre fusta tríptic 3 de 40x60 -Col·lecció particular-

De què ets presonera.

2007 Oli sobre fusta 35x61 -Col·lecció particular-

Quina bellesa tan delicada
quan et comença a esclatar la vida,
on contemplar-te em fascina,
i m’omple d’una intima emoció.
Però… de què ets presonera?
potser del temps?, de la curta vida?
de la teva soca o de la pròpia branca?
De què ets presonera?
O potser…el presoner sóc jo?

Què té el Montpedròs.....

2007 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-

Què té el Montpedròs
que m’impressiona quan l’observo.
Tinc la sensació que ens contempla,
deu ser la seva forma volcànica,
el seu entorn, o els cels que presideix.
Tinc la sensació que espera alguna cosa,
alguna cosa de nosaltres.
No sé que ens vol dir.
No sé que contempla.
No sé que espera.
No sé…no sé…
M’impressiona.

Quin cel tan especial...

2007 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-

Quin cel tan especial,
sembla imaginari i no real.
Real... irreal...
què en sé jo de tot això?
jo visc i ja en tinc prou.
Això... això és el que és real, la vida,
la vida de cada dia, és el que és real.
Real ... irreal... però ...
i si estigués completament equivocat,
potser ... penso el que no és,
i el que és, ni m’ho imagino.
I si ... la vida no fos real,
no fos autènticament real.
I si la vida fos un somni,
i la mort ... la mort el despertar.
Quin cel tan especial!

Can Julià

2007 Oli sobre fusta 61x42 -Col·lecció particular-

En l’entorn de Can Julià,
bellesa i calma serena.
L’entorn de Can Julià,
que poc durarà.

Per què...?

Pensant amb el Manolo,un amic

2006 Oli sobre fusta 61x44 -Col·lecció particular-

De la Solaneta marxàvem tota la colla,
un lloc preciós amb el Pedraforca al fons.
Tornàvem a casa. Era fosc.
Un amic, cau d’una petita alçada,
i pica d’esquena en una pedra.
Ara es desplaça amb cadira de rodes.
Per què...?
per què, si us plau ...per què?
potser sí... que hauríem d’haver anat més en compte,
però tot i així ...per què?
potser sí... que hauríem d’haver marxat,
quan encara no era fosc.
però no fotis ...per què?
per Déu ... per què?
per què ...per què...per què?
Per què un de nosaltres?
Per què ell i no un altre?
Per què no a mi...per què?
Molts per quès, però ni una sola resposta,
no n’hi ha de respostes... potser.
Els fets varen succeir així i prou.
A la Solaneta, el cel amenaçava d’un no sé què,
semblava que ens volgués avisar d’alguna cosa.
Potser...