Per què...?

Pensant amb el Manolo,un amic

2006 Oli sobre fusta 61x44 -Col·lecció particular-

De la Solaneta marxàvem tota la colla,
un lloc preciós amb el Pedraforca al fons.
Tornàvem a casa. Era fosc.
Un amic, cau d’una petita alçada,
i pica d’esquena en una pedra.
Ara es desplaça amb cadira de rodes.
Per què...?
per què, si us plau ...per què?
potser sí... que hauríem d’haver anat més en compte,
però tot i així ...per què?
potser sí... que hauríem d’haver marxat,
quan encara no era fosc.
però no fotis ...per què?
per Déu ... per què?
per què ...per què...per què?
Per què un de nosaltres?
Per què ell i no un altre?
Per què no a mi...per què?
Molts per quès, però ni una sola resposta,
no n’hi ha de respostes... potser.
Els fets varen succeir així i prou.
A la Solaneta, el cel amenaçava d’un no sé què,
semblava que ens volgués avisar d’alguna cosa.
Potser...