Per a la meva dona , l'Isabel . Companya de viatge des dels 19 anys.
2010 Oli sobre fusta 72x48 -Col·lecció Privada-
De dalt a baix t’acaricio,
regalimo per sobre del teu cos,
et toco, t’abraço, et petonejo,
coquetejo i m’entretinc en els racons,
et tasto, et paladejo i gaudeixo.
Canvies de color per on jo passo,
ets més suau, més delicada i dolça.
De dalt a baix recorro el teu cos,
al final, m’acumulo i reposo tranquil,
cansat però relaxat ...satisfet.
Tremolant del plaer obtingut,
reflecteixo tots els teus colors,
tota la teva suavitat i bellesa.
Sobre meu, tu et contemples
i jo sota teu t’admiro.
Tu ets la roca i jo l’aigua,
o potser ... ets tu l’aigua i jo la roca.
diumenge, 5 de desembre del 2010
diumenge, 7 de novembre del 2010
Dia rere dia.
2010 Oli sobre fusta 80x40. -col·lecció particular-
Tota la vida resistint, lluitant
contra l’entorn immens.
Dia rere dia.
A vegades, durant la calma,
el contacte serà suau, pausat,
fins i tot agradable com una carícia,
és moment de gaudir i recuperar-nos.
No passarà gaire temps que,
tornaran les envestides constants,
algunes ens portaran al límit,
s’haurà de posar coratge,
dia rere dia.
Dia ... rere dia.
divendres, 29 d’octubre del 2010
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Mestissatge.
diumenge, 12 de setembre del 2010
Des d'un marge.
dimarts, 17 d’agost del 2010
Les eres.
dimecres, 7 de juliol del 2010
Un reflex.
dilluns, 21 de juny del 2010
Un castanyer s' ha rendit a la mort.
diumenge, 13 de juny del 2010
Es l`hora violeta.
2009 Oli sobre fusta 90x32 -Col·lecció particular-
En una hora indeterminada,
al final de la tarda
i quan el sol es pon a l’esquena,
sobre el mar, el cel es transforma,
adopta un color fascinant i seductor,
màgic, delicat …encantador.
És l’hora violeta.
Etiquetas:
Platga del bogatell - Barcelona-
dilluns, 7 de juny del 2010
Per què m' ho feu això ?
2009 Oli sobre fusta 55x33 -Col·lecció particular-
No sé si com a banc tinc dret a queixar-me,
però…em teniu oblidat.
Sóc un banc d’un lloc tranquil,
ningú pot aturar-se una estona,
i disfrutar de tot allò pel que m’heu posat aquí.
Ningú pot seure i descansar,
pensar o reflexionar,
conversar o discutir,
observar…contemplar,
o senzillament, veure-les venir.
Per què m’ho feu això?
dimecres, 2 de juny del 2010
Amb la il·lusió d'un infant.
Pensant amb el Jaume, un amic.
2009 Oli sobre fusta 61x32 -Col·lecció particular-
Si tens el desig de jugar
i la il·lusió d’un infant,
no importa l’edat,
només et cal tenir
un cordill, una baldufa,
i un espai on fer-la ballar.
2009 Oli sobre fusta 61x32 -Col·lecció particular-
Si tens el desig de jugar
i la il·lusió d’un infant,
no importa l’edat,
només et cal tenir
un cordill, una baldufa,
i un espai on fer-la ballar.
Etiquetas:
Colonia Gúell,
Portal de casa
dijous, 27 de maig del 2010
Em sento traslladat en el temps.
2009 Oli sobre fusta 60x40 -Col·lecció particular-
Sota la mirada del Montpedrós
i la presència de la Torre Salvana,
les preguntes se m’amunteguen:
quantes persones abans que jo
hauran observat aquest paratge?
Quants petons donats a la persona estimada,
potser fins i tot alguns de robats.
Quantes promeses fetes
i quantes d’incompletes ?
Sota la mirada del Montpedròs
i la presència de la Torre Salvana,
els pensaments se’m desborden.
Em sento…
em sento traslladat en el temps.
dilluns, 17 de maig del 2010
Fent camí cap al cel.
divendres, 14 de maig del 2010
L'anar i tornar de les onades.
2009 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-
La repetició :
de l’anar i tornar de les onades,
sobre la sorra de la platja,
calma, serena, relaxa.
Sobre la sorra de la platja
l’anar i tornar de les onades,
descarrega, alleugera, esmena.
L’anar i tornar de les onades,
sobre la sorra de la platja,
suavitza, esborra, iguala.
Sobre la sorra de la platja
l’anar i tornar de les onades,
centra, situa, insufla.
L’anar i tornar de les onades
sobre la sorra de la platja,
recarrega, omple, equilibra.
Sobre la sorra de la platja
l’anar i tornar de les onades,
es un mantra de la natura.
dilluns, 10 de maig del 2010
Una bellesa subtil,inestable...fràgil.
dilluns, 3 de maig del 2010
Alguns cels són tenebrosos.
2009 Oli sobre fusta 85x60
Alguns cels quan acaba el dia
assoleixen una nova magnitud,
diferent, inquietant, pertorbadora.
Tinc una doble sensació,
admiració i neguit,
fascinació i desassossec,
seducció i temor.
Són tenebrosos alguns cels,
però ... m’agraden.
Etiquetas:
Des de la Solaneta (Malanyeu)
dilluns, 26 d’abril del 2010
Quin final més espectacular.
Un mur interessant.
dilluns, 19 d’abril del 2010
Vola papallona.
Per a la meva filla Alba.
2009 Oli sobre fusta 48x70 -Col·lecció particular-
Vola, viu, disfruta! però vigila.
Les papallones necessiten constantment volar,
experimentar noves olors, conèixer nous móns,
però el món i més per tu, és complicat.
Si necessites aixopluc, o una mica de repòs
per poder tornar a emprendre el vol,
pensa que estem a prop i t’estimem.
Sempre trobaràs la porta oberta, papallona.
2009 Oli sobre fusta 48x70 -Col·lecció particular-
Vola, viu, disfruta! però vigila.
Les papallones necessiten constantment volar,
experimentar noves olors, conèixer nous móns,
però el món i més per tu, és complicat.
Si necessites aixopluc, o una mica de repòs
per poder tornar a emprendre el vol,
pensa que estem a prop i t’estimem.
Sempre trobaràs la porta oberta, papallona.
Un camí precios.
2009 Oli sobre fusta 48x70 -Col·lecció particular-
Un camí preciós.
Et pot portar a qualsevol lloc,
però… són tantes les circumstancies,
el propi camí amb més o menys dificultat,
l’influencia dels diferents companys de ruta,
saber en tot moment cap a on has d’anar,
les parades obligades,
les innecessàries, les …
El més important és saber però,
on vols anar.
divendres, 16 d’abril del 2010
La natura no em deixa mai indiferent.
A primera línia
Des de casa els contemplo.
Una imatge de conte.
2008 Oli sobre fusta 36x61 -Col·lecció particular-
En un món real, una imatge de conte
que il·lumina més enllà de l’entorn.
Sant Ramón fent companyia a la lluna,
o la lluna a Sant Ramón.
Etiquetas:
Sant Ramón des de la Colonia Gúell
Una perla de color.
2008 Oli sobre fusta 42x30 -Col·lecció particular-
Una perla de color
en la paleta del capvespre.
Una llum que fa il·lusió
contemplar-la en la foscor.
Etiquetas:
Sant Ramón des de la Colonia Gúell
dimecres, 14 d’abril del 2010
L'atzavara
Una soca imponent.
Sota la brancada d'un gran Auró.
diumenge, 11 d’abril del 2010
El món s'esllavìssa.
Pensant en amics i coneguts,que se'ls hi ha sacsejat la vida
amb algun problema seriós.
2008 Oli sobre fusta 36x61 -Col·lecció particular-
Encara que notis sota els peus,
que el Món s’esllavissa,
cal seguir lluitant.
Per moltes dificultats que hi trobis,
cal seguir arrelant.
Per molt difícil que sembli,
cal seguir florint,
cal seguir...cal seguir.
amb algun problema seriós.
2008 Oli sobre fusta 36x61 -Col·lecció particular-
Encara que notis sota els peus,
que el Món s’esllavissa,
cal seguir lluitant.
Per moltes dificultats que hi trobis,
cal seguir arrelant.
Per molt difícil que sembli,
cal seguir florint,
cal seguir...cal seguir.
Hola camí, on em portes?.
2006 Oli sobre fusta 40x60 -Col·lecció particular-
- Hola camí... on em portes?
- Jo no et porto, tu fas el camí.
- Sempre ets així...verd, florit, càlid i lluminós?
- No, no sempre, no seria possible fer camí.
- Per què no ?
- Perquè el camí el fas tu, i tu, no sempre ets càlid, lluminós...
- Jo sí, jo sempre estic alegre i satisfet.
- Ara potser sí, demà...quan giris el revolt ja en parlarem.
- Què vols dir?
- Ja en parlarem.
- Com vulguis... fins demà.
Hola camí, quanta raò tenies.
2008 Oli sobre fusta 40x60 -Col·lecció particular-
- Hola camí…quanta raó tenies,
això ja no és el que era,
no es pot aguantar.
- Tranquil, ja et vaig avisar.
- Però això sempre serà així ?
- No … no sempre, què no m’escoltes ?
el camí el fas tu, i tu …
- I jo què? Quina calor,
és impossible d’aguantar.
- Tranquil …demà quan giris el revolt …
- Sí …sí, sí, sí, el revolt …
demà …quan giri …
- Alguns no n’aprenen mai.
Hola camí, ja està bè la broma.
2008 Oli sobre fusta 40x60 -Col·lecció particular-
- Camí, ja està bé la broma,
si se li pot dir broma a aquesta vida,
grisa …freda… buida …
- Ja veig que no has après res,
no te n’adones que el camí el fas tu
i l’entorn es transforma a mida que camines
i vas girant revolts.
La vida és canviant i mai del tot igual,
el camí no sempre és verd i florit,
ni groc i calorós, ni tampoc gris i fred,
té de tot.
Aprèn de cada circumstància,
i procura ser feliç.
- D’acord, d’acord, ho intentarè,
potser el pròxim revolt …
dissabte, 10 d’abril del 2010
De què ets presonera.
2007 Oli sobre fusta 35x61 -Col·lecció particular-
Quina bellesa tan delicada
quan et comença a esclatar la vida,
on contemplar-te em fascina,
i m’omple d’una intima emoció.
Però… de què ets presonera?
potser del temps?, de la curta vida?
de la teva soca o de la pròpia branca?
De què ets presonera?
O potser…el presoner sóc jo?
Què té el Montpedròs.....
2007 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-
Què té el Montpedròs
que m’impressiona quan l’observo.
Tinc la sensació que ens contempla,
deu ser la seva forma volcànica,
el seu entorn, o els cels que presideix.
Tinc la sensació que espera alguna cosa,
alguna cosa de nosaltres.
No sé que ens vol dir.
No sé que contempla.
No sé que espera.
No sé…no sé…
M’impressiona.
dimecres, 7 d’abril del 2010
Quin cel tan especial...
2007 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-
Quin cel tan especial,
sembla imaginari i no real.
Real... irreal...
què en sé jo de tot això?
jo visc i ja en tinc prou.
Això... això és el que és real, la vida,
la vida de cada dia, és el que és real.
Real ... irreal... però ...
i si estigués completament equivocat,
potser ... penso el que no és,
i el que és, ni m’ho imagino.
I si ... la vida no fos real,
no fos autènticament real.
I si la vida fos un somni,
i la mort ... la mort el despertar.
Quin cel tan especial!
Etiquetas:
Esparreguera des de Olesa de Montserrat
Can Julià
Per què...?
Pensant amb el Manolo,un amic
2006 Oli sobre fusta 61x44 -Col·lecció particular-
De la Solaneta marxàvem tota la colla,
un lloc preciós amb el Pedraforca al fons.
Tornàvem a casa. Era fosc.
Un amic, cau d’una petita alçada,
i pica d’esquena en una pedra.
Ara es desplaça amb cadira de rodes.
Per què...?
per què, si us plau ...per què?
potser sí... que hauríem d’haver anat més en compte,
però tot i així ...per què?
potser sí... que hauríem d’haver marxat,
quan encara no era fosc.
però no fotis ...per què?
per Déu ... per què?
per què ...per què...per què?
Per què un de nosaltres?
Per què ell i no un altre?
Per què no a mi...per què?
Molts per quès, però ni una sola resposta,
no n’hi ha de respostes... potser.
Els fets varen succeir així i prou.
A la Solaneta, el cel amenaçava d’un no sé què,
semblava que ens volgués avisar d’alguna cosa.
Potser...
2006 Oli sobre fusta 61x44 -Col·lecció particular-
De la Solaneta marxàvem tota la colla,
un lloc preciós amb el Pedraforca al fons.
Tornàvem a casa. Era fosc.
Un amic, cau d’una petita alçada,
i pica d’esquena en una pedra.
Ara es desplaça amb cadira de rodes.
Per què...?
per què, si us plau ...per què?
potser sí... que hauríem d’haver anat més en compte,
però tot i així ...per què?
potser sí... que hauríem d’haver marxat,
quan encara no era fosc.
però no fotis ...per què?
per Déu ... per què?
per què ...per què...per què?
Per què un de nosaltres?
Per què ell i no un altre?
Per què no a mi...per què?
Molts per quès, però ni una sola resposta,
no n’hi ha de respostes... potser.
Els fets varen succeir així i prou.
A la Solaneta, el cel amenaçava d’un no sé què,
semblava que ens volgués avisar d’alguna cosa.
Potser...
Etiquetas:
Des de la Solaneta (Malanyeu)
dissabte, 27 de març del 2010
Un dia humit i boirós.
divendres, 26 de març del 2010
Amb el mínim sobrevius
Els cels em fascinen
2006 oli sobre fusta 61x42
Els cels em fascinen, i no sé per què,
potser...perquè són com nosaltres:
clars i nets,
grisos i emboirats,
foscos i tenebrosos,
rogencs i agressius,
imaginatius i canviants,
transparents i lluminosos.
Potser també...com nosaltres:
clars però emboirats,
grisos però nets
foscos però transparents,
tenebrosos però canviants
imaginatius però complicats.
Potser... senzillament:
clars,
grisos,
foscos,
agressius,
complicats.
Els cels em fascinen i no sé per què.
dimarts, 23 de març del 2010
Neix un nou dia.
dilluns, 22 de març del 2010
Una llum al cel
2005 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-
Una llum al cel.
Una referència en la distància.
Una il•lusió en la foscor.
Etiquetas:
Sant Ramón des de la Colonia Gúell
diumenge, 21 de març del 2010
Tu ets el que sembles ?
2005 Oli sobre fusta -Col·lecció particular-
Tu ets el que sembles?
Jo sóc el que sóc,
jo sóc el que continc,el que desprenc,
i el que absorbeixo del meu entorn.
I tu , ets el que sembles?
O tu ets tu, el que contens, el que desprens,
i el que absorbeixes del teu entorn?
Siguem el que siguem... Siguem-ho
Un temps per cremar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)